Actualment Catalunya forma part de l'estat espanyol com una comunitat dita autònoma però amb les competències cada cop més retallades pel govern central. Existeixen importants moviments socials que reivindiquen la seva sortida d'Espanya.

Les províncies són la divisió administrativa vigent en l'actual Constitució de l'estat i que va ser definida l'any 1833. Les províncies de Catalunya són 4: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. La Generalitat de Catalunya -institució de govern que data de 1359-  va establir per decret l'any 1936 la subdivisió del país en 31 comarques i 9 vegueries (agrupació de comarques). Les comarques van ser restablertes l'any 1987 un cop superada la dictadura, i ara en són 42. Amb la modificació de la llei de 2010, aprovada el 8 de febrer de 2017, Catalunya es divideix en 8 vegueries: Barcelona, Girona, Tarragona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central, Lleida, Alt Pirineu i Aran i el Penedès. Les divergències dels partits polítics no han aconseguit consensuar mai el desenvolupament de les vegueries.

En aquest web hem aconseguit reunir les imatges de 517 de les 568 cronovies del país. La diferència ve determinada per les que no tenen placa o no sabem si en tenen (40) i les que encara estan pendents de fotografiar (11). Fins fa un parell d'anys podíem presumir de tenir totes les cronovies de Catalunya incorporades. Ens havíem basat en les dades de l'INE i de l'ICGC però amb el continu degoteig de noves cronovies de l'1-O i que aquests organismes no tenen una informació actualitzada, no podem assegurar de tenir-les totes controlades. Ans al contrari.

La data més commemorada és la de l'11 de setembre que evoca la rendició de Barcelona, esdevinguda aquest dia de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió. Recorda per tant una derrota i la pèrdua de les llibertats nacionals, de les institucions del país i de la repressió de la llengua. En moments de més llibertat s'ha recuperat part d'aquestes atribucions però sempre sotmesos a les decisions del govern central, sovint negatives.